LO PARDAL ROQUER

David Esterri i Carrasquer, conegut artísticament com a Lo Pardal Roquer,[1] (Alpicat, Lleida, 1970) és un músic, compositor i pedagog lleidatà, fill del músic «Lo Pardal Vell». És un poliinstrumentista notable: violí, viola, guitarra, contrabaix…

Es va graduar com professional de música al conservatori de Lleida i al Bruc de Barcelona i en Geografia i Història per la Universitat de Lleida. Actualment és professor de secundària a l’INS Màrius Torres de Lleida.

La seva passió és el rock dels anys cinquanta i el rockabilly en particular. Una de les peces del seu primer disc homònim en solitari, El cant dels pardals (una particular revisió de Pau Casals), fou inclosa en la recopilació Pop-rock de Catalunya, una selecció realitzada per l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) per promoure la música catalana en fires i mercats internacionals.

Ha estat professor de violí de l’Aula de Música Tradicional i té una trajectòria com a compositor amb música de cambra estrenada i editada per l’editorial La mà de Guido de Sabadell, una òpera, una cantata i sardanes, dues d’elles premiades a «XV Certamen Ciutat de Mollet de Sardanes i Música per a Cobla», celebrat l’estiu del 2009, on va guanyar el primer premi per la sardana Aurembiaix i un accèssit per Camins i Rierols. El 2010 va estrenar una obra simfònica sobre el cant de la Sibil•la a la Seu Vella de Lleida, i també és l’autor de l’òpera infantil La gàbia daurada i la cantata Rostres.

Amb la cançó Sóc de l’Oest es va popularitzar la carrera de Lo Pardal Roquer, per alguns és un Himne no oficial de les Terres de Ponent, aquesta cançó ha estat versionada per altres grups com: La Pegatina, Obrint Pas, Pastorets Rock, Quatre Vents, i compilat pel crític Jordi Bianciotto al seu llibre 501 cançons catalanes que has d’escoltar abans de morir.